V Duatló de Sant Celoni

Els duatló de muntanya han estat des d’un bon inici el meu objectiu des que vaig començar a córrer. Ja fa anys que vaig amb BTT i després de saber apreciar l’esport de córrer per camins i muntanyes, les duatlons de muntanya estaven destinades a ser les meves proves preferides. Així que el passat 2 d’abril vaig participar a la V duatló de muntanya de Sant Celoni, la meva primera prova multidisciplinar.

La Duatló de Sant Celoni no estava inicialment al meu calendari, però finalment, els astres es van alinear perquè hi pogués participar. Anava a aquesta prova amb molta pressió, ja que hi anava a competir amb cinc companys més. I a sobre, m’estrenava amb el tema de les transicions. Per tant, vaig agafar i vaig anar ben aviat cap a Sant Celoni, per preparar tot el necessari amb calma i tranquil·litat.

Vaig tenir temps de preparar bé tot el material, estudiar les entrades i sortides de boxes i fer un bon escalfament tot recorrent el primer tram que calia córrer. La prova constava de 5km córrer, 20km de BTT i 2,5km més de cursa a peu. A l’hora de la veritat però es van convertir en 4,87Km + 21km + 1,86km.

L’estratègia era conservar als trams de córrer, on els meus “rivals” em traurien força distància. Apretar al tram de bici, on en teoria jo tenia aventatge, i aguantar la posició al darrer tram de córrer.

La cursa va començar, ràpida, per un tram d’asfalt d’uns 800 metres on tocava anar agafant posició. Em vaig col·locar en tercera posició (referent als meus companys), seguint al segon de molt aprop. El primer el descartava totalment. Però a la meitat de l’etapa, quan el desnivell ja era negatiu, em vaig notar bé i vaig apretar per col·locar-me en segona posició. Així vaig arribar a la primera transició i vaig sortir de la mateixa conservant la mateixa posició.

Començava la part de BTT, en un circuit desconegut i amb l’objectiu d’atrapar ràpidament al primer. Després del primer quilòmetre començava la pista i vaig començar a donar-o tot. Em notava bé, però mica en mica vaig anar afluixant. En 2,5km fèiem 250+ que castigaven les cames de tots els participants i després ens esperaven 4km més per sumar-ne 200+. Durant aquesta primera part, em van avançar dos dels meus companys. Quedava relegat a la quarta posició i amb els ànims per terra en veure que no podia. Per sort, abans d’arribar a dalt de tot, em vaig trobar amb un tram d’1km amb constants puja i baixa que em van permetre apretar molt per, arribant al punt més alt, veure al tercer classificat. Amb al ganivet a la boca vaig enfocar el primer gran descens. 2km de baixada on vaig recuperar una posició i a més vaig atrapar al company que defensava la segona.

Quedaven 5km on tocava aguantar a roda fins a la propera baixada. I així ho vaig fer. Aguantant com podia a les pujades esperant la meva oportunitat. I així va ser, van arribar les baixades, però eren corriols i era impossible avançar. Per sort per mi, el company que tenia davant va caure en una corba, sense fer-se gens de mal, i després de preguntar-li com estava, el vaig avançar. Ara era el moment de continuar prement l’accelerador les baixades corrioleres per atrapar al primer. A 2km del final del tram de BTT el vaig veure. El tenia a davant, però tocava fer una mica de pujada on ell em va treure uns metres, però per sort meva, a 1km del final, un problema mecànic el faria aturar-se per posar bé la cadena. Em col·locava primer. Volia apretar, però jo també tenia problemes mecànics. La cadena se’m bloquejava en prèmer massa l’accelerador. I abans d’arribar a al segona transició, el company que acabava d’avançar em va passar la mà per la cara.

Vaig arribar a la transició i allà, m’ho vaig prendre amb calma. Vaig seure, vaig veure, em vaig posar les bambes tranquil·lament i a córrer suau. En aquest darrer tram de córrer començava acollonit. Patia perquè ja em veia avançat per els companys que duia darrera. Son molt ràpids. El meu objectiu aquí era conservar posició. Una segona posició era per mi un molt bon resultat. I vaig estar de sort. El tram final de córrer era un desastre, amb uns 800mts on no es podia córrer, molt perillós pels turmells i a més tampoc es podia avançar. A més es va reduir de 2,5 a 1,8km i això va fer que els companys que tenia darrera tinguessin menys temps per recuperar-me distància. Jo només feia que anar mirant endarrere, no els vaig arribar a veure mai, però als darrers 800m vaig apretar com si em perseguissin en Rajoy i en Rivera per abraçar-me. I així, vaig aconseguir entrar en una fantàstica segona posició.

Valoració de la cursa

La Duatló de Sant Celoni, organitzada pel Club Triatló Baix Montseny, és ja una prova consolidada al calendari. Ja ha arribat a la seva cinquena edició i tot i que enguany no era una prova cronometrada, la participació no va minvar.
Aquesta duatló es una molt bona opció per iniciar-se en aquesta disciplina si estàs mínimament preparat per la prova de BTT. El circuit de córrer és plà i fàcil, generalment, tot i que enguany ens van sorprendre al darrer tram de córrer amb uns 600m impracticables i on més d’un s’hi va deixar el turmell. Aquest és un dels punts on cal que per a properes edicions vagin molt alerta ja que tothom va quedar molt descontent amb aquesta part del recorregut.

Respecte al circuit de BTT, és un circuit exigent, ja que als primers 10km només fas que pujar, però després arriba la recompensa. Baixades llargues i constants canvis. Pel meu gust, hi faltaven corriols, però això ja és qüestió de gustos.

En general la cursa estava ben senyalitzada i hi havia voluntaris arreu, a excepció de la part que passava per dins al poble on per intuïció, seguint les tanques de prohibit circular es podia deduir el circuit. Aquí hauria valgut la pena trobar algun voluntari per indicar, o marcar el circuit a l’asfalt amb guix.

Un altre dels punts de millorar era la zona de transició. Ben vigilada, amb els estris pertinents per penjar la bici, però amb herba molt alta (50cm) que dificultava el córrer ja fos amb bici o sense. Crec que s’hauria d’haver segat per tenir l’herba més baixa.

A destacar l’animador/speacker (Joan Costa), la bossa del corredor, i l’avituallament final i la gran quantitat de premis que es sortejaven en finalitzar la cursa.

A nivell global, és una cursa que recomano i que segur que repetiré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s