IX Cursa Nocturna dels Mussols

25 de març de 2017, dos mesos i mig després de la darrera cursa de muntanya del Castell, per fi he pogut tornar a córrer i gaudir de la natura juntament amb un company d’entrenament i de la meva família!

Feia molts dies que esperava aquesta cursa. Les meves filles s’havien d’estrenar, era la cursa de casa i jo tornava a fer una cursa de muntanya.

Durant la setmana, el temps va començar a complicar-se i tot feia preveure que les curses serien amb pluja que arribava just després de passar unes setmanes de març de ple estiu. Per sort, al final el temps ens va respectar. A dos de sortíem tota la família a recollir dorsals. Les nenes eren les primeres en sortir, fent un circuit de trail de 600m.
Ambdues tenien la mateixa estratègia, reservar a la part inicial i apretar als 200m finals plans, just després de la pujada. Però com em va confessar la meva filla gran:

“Papa, no he pogut, quan he vist a tothom córrer tant, he fet el mateix”.

Quin fart de riure 🙂

Després d’aquesta cursa tocava esperar fins a dos quarts de vuit. Va ser el moment de trobar-se amb companys, anar saludant a tots els coneguts i començar a escalfar.

El més important per mi en aquesta cursa era rodar, rodar i rodar. Tenia molt clar que era per mi un entrenament ja que a continuació m’espera la primera duatló de muntanya on hi ha sis rivals directes. Així que em vaig concentrar i em vaig situar a la línia de sortida, amb el primer grup.

Frontal engegat, quatre paraules amb els companys i a dos quarts de vuit començava la cursa.

A un ritme molt suau, tal i com volia començava a trotar, fixant-me en la tècnica de cursa i de seguida es complia un dels meus primers temors. La riera baixava plena així que tocava córrer tota la cursa amb els peus xops, cosa que no havia fet mai.

Després del primer quilòmetre, on tot era pla o baixada i on pràcticament tots els participants em van avançar, va arribar la pujada. Aquí va ser on va començar la meva cursa. Sense apretar massa, ja que no volia pujar de pulsacions, començava a pujar i amb cada metre, queien uns quants corredors. A més, em coneixia el terreny i això em permetia saber quan podia apretar una mica més, en aquells pocs trams plans o semiplans, just abans d’una pujada.

Així arribava a dalt de tot de la Serra de Galliners, molt content amb les sensacions i sobretot, amb el fet que havia controlat molt el ritme suau que volia portar i amb una sensació d’haver gaudit de la pujada que no havia tingut mai.

Tocava encarar la primera baixada i provar les noves bambes i la nova tècnica de carrar. Vaig xalar. Vaig baixar súper ràpid, amb molt control i amb ganes de més per un terreny amb molta pedra i sense parar d’avançar participants sempre que es deixaven.

I així, anar fent, pujada, baixada, pujada, baixada, …. Amb això vaig anar tirant. Sense dolor, i veient com l’esforç d’aquests mesos havia valgut la pena per poder tornar a gaudir corrent per la muntanya. Arribava doncs als dos últims quilòmetres, on aproximadament un era de baixada. Aquí però ja estava cansat, i la baixada era tant llarga que em va ser impossible baixar tant ràpid com abans. Em vaig dedicar doncs a baixar am seguretat, a bon ritme, però sense passar-me . Tant aquí com als últims metres, on no vaig voler ni esprintar, perquè com ja us dic, anava a entrenar, alguns corredors em van avançar, però tant me feia.

Amb tot plegat, vaig veure la línia d’arribada, on ens esperava molt de públic i com que no anava a buscar cap temps, vaig gaudir amb el públic. Molts nens esperant que els xoquessis la mà, no me’n vaig saltar ni un, però sobretot, la meva parella. Era la primera cursa un ella m’esperava al final 🙂

I després de passar-m’ho pipa, un regal, un temps de 1:16 per fer 12km i 400+, que tenint en compte que jo ja estava content amb un 1:30 em va fer saltar d’alegria. Tot i que és cert que el millor va ser veure que vaig poder fer la cursa tal com la tenia pensada i que el meu cos va reaccionar bé i l’endemà, no em feia mal res.

Valoració de al cursa

La Cursa nocturna dels mussols és una cursa molt consolidada al calendari de curses de muntanya del Vallès Occidental. En aquesta novena edició hi va haver una gran participació tant a nivell Sub-16 com d’adults. En total uns 600 participants.

La cursa està molt ben organitzada, amb molt d’ambient i molt xou. Amb un recorregut molt divertit i amb molts regals pels corredors: Dessuadora, badana, i altres detalls, a part de la típica botifarra (que per mi la poden treure) i beguda al finalitzar.

La senyalització del circuit és suficient, hi ha molts voluntaris animant en molts punts del circuit i això et pot fer superar alguns trams més durs.

Per mi el punt que tenen per millorar és afegir un avituallament més i que en aquests avituallaments hi hagi fruita i aigua a temperatura ambient, ja que només podies trobar-hi aigua freda.

Per la resta, una cursa fantàstica i que tothom qui vulgui córrer curses de muntanya ha de fer alguna vegada.

MATERIAL TÈCNIC UTILITZAT

Altra Superior 2.0

ALTRA Superior 2.0
ALTRA Superior 2.0

Primera cursa en què utilitzava aquestes bambes. Ja havia fet 50km amb elles i només em faltava estrenar-les en cursa. Aquestes bambes son Drop 0, i amb un respecte pel peu espectacular. El què en dirien Natural Running. He abandonat les ASICS Gel Fujitrabuco 4 i m’he passat ales Altra pe aprendre a córrer, notar el terreny i millorar la meva propiocepció, però sobretot, per evitar lesions articulars. La Cursa dels mussols va ser un bon primer test. Vaig córrer en sec, amb molta pujada i molta baixada i vaig quedar bocabadat pel seu rendiment i el seu grip en totes les condicions. Ara només tinc ganes de comprar les mateixes en versió asfalt per quan tingui alguna cursa d’aquest tipus.

.

Petzl TIKKA R+

Petzl TIKKA R+
Petzl TIKKA R+

Segon test en cursa per al frontal. en aquest cas una cursa realment nocturna. En aquestes condicions, on no hi ha gens de llum el comportament d’aquest frontal és òptim. Et permet anar ràpid i veure-ho tot i per tant et permet reaccionar a temps. Per tant, si tens pensat fer nocturnes pures, no tindràs cap problema amb ella. Si el què fas son semi nocturnes, començar de dia i acabar al vespre, en aquest punt és on no el recomanaria.

Samarreta tècnica tèrmica Under Armour Ua Cg Armour Crew

Under Armour Ua Cg Armour Crew
Under Armour Ua Cg Armour Crew

Aquesta samarretal’he fet servit tot l’hivern. Amb temperatures que han oscil·lar entre els -4 i els 12 graus. La cursa es a córrer després d’una intensa pluja i una baixada forta de les temperatures. I sobretot, a la zona de la riera amb molta humitat. Una samarreta còmode, sense costures interiors i amb un molt bon rendiment.

 

 

Malla curta Running Home Kalenji

Malla curta Running Home Kalenji
Malla curta Running Home Kalenji

Aquestes malles me les vaig comprar fa segles per poder fer caminades llargues i que no m’apareguessin llagues a l’entrecuix. Compleixen amb escreix aquesta funcionalitat i a més m’han anat perfecte per córrer. Son molt primes, tenen una petita butxaqueta interior i es poden ajustar amb un cordill. A dia d’avui no he necessitat res més. Són còmodes, fan el servei que han de fer i son econòmiques. Jo no pateixo de fred de cames, per tant, amb aquestes malles vaig sobrat. Si patiu pel fred a les cames potser no serà la millor opció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s