Hivernal BTT – Sant Quirze del Vallès

El passat 12 de febrer, per fi vaig poder tornar a participar en una cursa, en aquest cas, una cursa de XC de BTT, la Hivernal BTT de Sant Quirze del Vallès en la seva primera edició. Hi havia moltes ganes de cursa de BTT i per això vaig decidir participar a la modalitat llarga: 44Km. i 1490+.

En aquesta ocasió anava acompanyat per un amic de sortides i a més hi participàven dos companys de la lliga a la que competeixo. Per tant, pressió, sobretot per veure com anirien els meus companys de lliga a qui mai havia vist amb BTT.

A la cursa m’hi presentava amb una lleugera molèstia al genoll dret. No les tenia totes. Volia sortir a conservar, però mentre estava treien’t-me roba de sobre, ja que feia més calor de la que m’esperava, van donar el tret de sortida. Començava doncs ben malament. Al final de tot i amb uns 20 segons respecte al darrer de la cursa.

Per sort coneixia el circuit i sabia que a la primera pujada, que venia al cap de 150mts ja els hauria atrapat i així va ser. Malauradament però això em va fer canviar la manera d’enfocar la cursa i ja vaig sortir enxufat. A la primera meitat de la primera volta, ja anava primer respecte als meus companys de lliga i a partir d’aquí vaig començar a tirar, tirar i tirar.

El circuit, me’l coneixia, però només la primera part. En aquest primer tram tot eren pujades corrioleres criminals, que molta gent feia caminant, però la sorpresa va venir a la segona part del circuit, on ni els professionals, que n’hi havia uns quants, també havíen de baixar de la bici en més d’un punt. La veritat és que era duríssim, però al mateix temps, tenia unes baixades impressionants, divertides i molt tècniques.

Així vaig fer la primera volta per sota d’una hora. Que era el meu objectiu, ja que si no completàves les tres primeres voltes en 3h quedàves eliminat. Encarava la segona volta tenint en compte que ara tot era cosa meva i que havia de marcar, una vegada més, un temps per sota duna hora. Després del primer tram de pujades, el dolor al genoll va aparèixer. Vaig afluixar per reservar, sobretot en pujades però intentant no perdre massa temps. Amb tot plegat, aconseguia passar amb 1:01 per la línia d’arribada, per tant, si feia la tercera volta al mateix ritme, el temps de tall era assolible. Vaig mantenir el ritme, però més amb el cap que en realitat. A les pujades fortes, no tenia energia per pedalar i baixava de la bici. Amb això, arribava a la meitat del circuit amb 35 minuts i sabia ja que era impossible recuperar el temps perdut. Entre la manca de forces i el dolor al genoll, va arribar el moment de renunciar a passa el temps de tall. A partir d’aquí va tocar resignar-me i no forçar per no lesionar-me.

Amb 3:06, vaig passar per la línia d’arribada completant la tercera volta. Per sort, no vaig passar el tall ja que fer una volta més hauria estat un martiri.

En acabar, els meus companys em van confirmar que van abandonar a la segona volta així que l‘esforç a valer la pena 🙂

Valoració de la cursa

La primera edició de l’Hivernal BTT és això, una cursa. No és una passejada popular. El circuit, en quant a exigència, era digne de campionat del món, i això no ho dic jo, ho diuen participants que hi han corregut campionats del món. Molt, molt, molt dur, un circuit sense descans, però molt recomanable per veure realment com estàs fisicament i per gaudir de corriols de la Serra de Galliners.

El recorregut estava ben marcat, hi havia personal de l’organització en els punts conflictius i/o perillosos, tot i que aquí cal que estiguin alerta en la propera edició perquè quan jo finalitzaca la volta 3, hi havia llocs molte perillosos on el personal de control ja no hi era perquè pensava que ja no quedava ningú més.

L’altre punt a millorar son els avituallaments. Si bé és cert que això era una cursa, i a les curses, com a molt hi ha líquid, molta gent hi anava pensant més en una pedalada. Aquest és un error nostre, dels participants, però que l’únic avituallement fos al passar per línia de meta, un punt no passàves molt ràpid, i que no estigués ni indicat va fer que jo, per exemple, no me’n adonés fins a començar al tercera volta.

Tot i això, l’any vinent espero tornar a tenir aquesta cursa al meu calendari per poder demostrar-me que he millorat i que com a mínim, puc passar el temps de tall i finalitzar totes les voltes.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s