La Cursa del Castell 2017 – Torre Baró

Avui començo el que us vaig avançar. Començo a comentar-vos què m’han semblat i com m’han anat les curses i ho faré de la següent manera, començant per la darrera que he fet fins arribar a la primera, i tot això, abans de la propera cursa que tinc el dia 5 de febrer de 2017. Per tant avui toca parlar de la cursa de muntanya: La cursa del Castell – Torre Baró, Ciutat Meridiana.

La Cursa el Castell 2017 la recordaré durant molt temps, i principalment per totes les coses bones que m’ha aportat. Aquesta cursa constava de dos recorreguts:
– 11 quilometres amb un desnivell positiu de 442 metres
– 17 quilometres amb un desnivell positiu de 620 metres

Jo vaig optar per la d’11K. El desnivell positiu de 442m era un gran repte per mi ja que el desnivell de 442 metres s’acosta al meu màxim de 2016 que van ser 522+.

HORARIS
La cursa començava a dos quarts de sis de la tarda, i s’havien d’anar a buscar els dorsals abans d’un quart de cinc. Feia molt fred i l’espera d’una hora i quart per començar la cursa es va fer llarga i pesada. Clarament aquest és un punt a millorar en futures edicions.

ZONA DE SORTIDA/ARRIBADA
El temps d’espera però em va servir per anar al Bar més pròxim a hidratar-me. Vaig poder observar l’aqüeducte de Torra Baró.
img_20170107_161704

La zona d’arribada s’ubicava en una zona esportiva ben habilitada amb una gran zona de terra per escalfar, lavabos, guarda-roba y una sortida/arribada que tot i que petita i estreta, feia goig.
Punt de millora: la zona d’aparcament. És una cursa on si hi vas amb vehicle propi cal anar-hi aviat perquè no hi ha massa zona per aparcar, a no ser que vagis amb moto.

LA CURSA
A dos quarts de sis començava la cursa puntualment. I només començar, la primera gran pujada. Una pista estreta però que permetia que tothom anés agafant posició.

De seguida però va venir un corriol on es va formar un petit tap, un tema recorrent a moltes curses. Tot i això amb 50 metres vam sortir del corriol per començar les dures pujades que ens portarien fins al castell. Pujades que per cert, vaig fer caminant ràpid, fet que em va permetre avançar a aquells participants que corrien tot i anar més lents; i a més em permetria córrer més en zones planes i de baixada.

Pujant! --- © Aitor Lamadrid Photography (@aitor115)
Pujant! — © Aitor Lamadrid Photography (@aitor115)

Pujant, pujant, pujant vam arribar al segon pla on vaig poder començar a córrer uns 600 metres fins arribar al Castell de Torre-Baró. Primera sorpresa. En aquest punt ens esperava un grup de música tocant en directe i passar per dins del castell.

Castell de Torre-Baró --- © Aitor Lamadrid Photography (@aitor115)
Castell de Torre-Baró — © Aitor Lamadrid Photography (@aitor115)

Però després de la sorpresa, tornada a la pujada i tornar a caminar el més ràpid possible. Gràcies a l’alçada anàvem guanyant visió i això ens va permetre en molts punts gaudir de vistes espectaculars tant de la banda del Barcelonès com del Vallès Occidental.

Vistes nocturnes de Barcelona --- © Aitor Lamadrid Photography (@aitor115)
Vistes nocturnes de Barcelona — © Aitor Lamadrid Photography (@aitor115)

Així vam anar sumant quilometres i desnivell, aixoplugats per una munió de voluntaris impressionant que no paraven d’animar per fer-nos arribar al punt més alt de la cursa, a 326m sobre el nivell del mar. Ara tocava LA BAIXADA. Una baixada tècnica, on si no anaves ben calçat el més fàcil era anar per terra. Un quilòmetre de baixada amb 200m de desnivell negatiu per un pseudo-corriol sorrenc i amb pedra. Aquesta va ser la meva primera experiència amb una baixada tant tècnica. Espectacular, tot i que els meus quàdriceps encara se’n recorden 🙂

I amb tot això, arribàvem a la darrera pujada. La més llarga de totes, però no la més exigent. Dos quilòmetres i 125 metres de desnivell positiu. Aquí ja era fosc i gràcies a això es gaudia d’unes vistes espectaculars de la baixada que acabava de fer on es podia veure un cuc gegant de frontals. Impressionant.

Altimetria

Arribat aquest punt és on vam començar a descobrir la magnifica feina de l’organització en quant a la senyalització del circuit. Les corbes marcades a terra amb petites marques reflectants, els trencalls ben senyalitzats o amb voluntaris que t’indicaven i que tot i estar allà, dempeus, aguantant el fred, no paraven d’animar.

I en arribar a dalt, un grup de batucaires que posava els pels de punta i animava a fer l’últim esforç per encarar la recta final. Però també per despistar, ja que si be el grup era a l’esquerra, a mà dreta hi havia l’avituallament que no vaig detectar fins que no vaig veure tot de gots per terra (un dia parlarem d’això). Sense cap mena de dubte aquest és un punt a millorar a la cursa. Un avituallament ha de ser visible, per tant si la cursa és nocturna, algun petit focus hi ha d’haver. I més tenint en compte que pel circuit d’11 quilòmetres era l’únic avituallament.

Tocava doncs enfocar el tram final i marcar posició en un tram que començava amb una pista que vorejava la muntanya tot pujant suaument fins a agafar la baixada final de tres quilòmetres

ARRIBADA
Als últims metres, va ser on vaig descobrir que el meu frontal no es prou potent per segons quines nocturnes ja que el darrer corriol, molt estret i en una zona molt boscosa, anar ràpid era complicat. La pendent era molt forta, el camí estret i frondós i no tenies temps a preveure el següent pas si anaves ràpid. Tot i això vaig aconseguir no anar per terra i arribar a meta prou ràpid.

A l’arribada, un locutor simpàtic ens esperava a tots per animar-nos a fer l’esprint final, marcar el nostre temps. La mateixa nit però ens avisarien que el sistema de cronometratge havia fallat. Per sort, van fer fotos de tothom quan arribava, fotos gratuïtes per cert, i després de dos o tres dies van publicar els resultats.

32067762761_c50208666a_o

Tocava recollir una medalla de Finisher molt original i recuperar forces.

Al moment d’arribar al avituallament post-cursa vaig recordar que en el moment d’inscriure’t preguntaven si erets celíac o vegà. El tema de la celiaquia potser està més estès, però era la primera cursa on em preguntaven si era vegà. Vaig fer un cop d’ull i només veia que botifarres així que vaig agafar una llesca de pa amb tomàquet i vaig preguntar pel menú vegà. La persona a qui vaig preguntar no en sabia res però després d’uns moments d’incertesa va aparèixer una olla i quan es va obrir …… OOOOOH, llenties amb verdures. ESPECTACULAR!

MATERIAL TÈCNIC UTILITZAT

ASICS Gel Fujitrabuco 4

ASICS Gel Fujitrabuco 4
ASICS Gel Fujitrabuco 4

He utilitzat aquestes bambes per a diferents trails i sempre m’han donat bons resultats. Tot i això en aquesta cursa els he trobat a faltar grip. Vaig relliscar dues vegades. Una baixant la pendent més forta de la cursa, on hi havia molta pedra solta i sorra. La baixada era molt pronunciada i llarga i vaig trobar a faltar més tac. Son unes bambes polivalents i ho vaig notar en punts com els que acabo de comentar on no em donàven la seguretat que volia per anar ràpid als corriols de baixada.

Petzl TIKKA R+

Petzl TIKKA R+
Petzl TIKKA R+

Estrenava el frontal en cursa. L’havia utilitzat fins a dia d’avui per entrenar i m’havia anat molt bé. En cursa però el vaig trobar poc potent. Sobretot es troba a faltar la potència en baixada, quan vols anar ràpid, és fosc i has de saber on poses els peus. No és un llum doncs que recomani per curses nocturnes amb baixades molt tècniques. El recomano més aviat per entrenar de nit i fer curses nocturnes de nivell mig-baix.

Samarreta tècnica tèrmica Under Armour Ua Cg Armour Crew

Under Armour Ua Cg Armour Crew
Under Armour Ua Cg Armour Crew

Aquesta samarreta la vaig estrenar en aquesta cursa. La primera cursa amb fred de l’any. Va superar la prova amb nota. Molt còmode, sense costures que et puguin llagar i sobretot, calenta per poder córrer només amb ella a temperatures que van rondar entre els 10 i els 2 graus amb una humitat altíssima. M’agrada que tot i rentar-la molt sovint no encongeixi. en tinc d’altres que han encongit i realment és un problema amb aquestes prendes que han d’anar tant ajustades.

Cinturó Salomon Agile 500

Salomon Agile 500 Belt
Salomon Agile 500 Belt

Duc aquest cinturó des de que vaig començar a córrer seriosament. Ara fa uns 8 mesos. El cinturó és comodíssim i ajustable 100% gràcies al tancament i a una cinta que et permet regular-ne la mida. Els bidons de Salomon van molt bé, però per mi tenen un defecte. Els volen fer massa lleugers i en aquests 8 mesos ja han sortit dos porus als vèrtexs del bidó i això fa que segons com perdi líquid.

Malla curta Running Home Kalenji

Malla curta Running Home Kalenji
Malla curta Running Home Kalenji

Aquestes malles me les vaig comprar fa segles per poder fer caminades llargues i que no m’apareguéssin llagues a l’entrecuix. Compleixen amb escreix aquesta funcionalitat i a més m’han anat perfecte per córrer. Son molt primes, tenen una petita butxaqueta interior i es poden ajustar amb un cordill. A dia d’avui no he necessitat res més. Són còmodes, fan el servei que han de fer i son econòmiques. Jo no pateixo de fred de cames, per tant, amb aquestes malles vaig sobrat. Si patiu pel fred a les cames potser no serà la millor opció.


VALORACIÓ DE LA CURSA

La Cursa del Castell de Torre Baró és una cursa que cal tenir molt en compte si t’agrada córrer per camins pels voltants de Barcelona. Si estàs mínimament preparat pots gaudir del circuit 11K. T’ofereix dos recorreguts exigents tant de pujada com de baixada, molt bones panoràmiques, un caliu espectacular per part del voluntaris, bona senyalització nocturna, detalls com el pas per dins del castell i els músics en directe i respecte pels vegans i els celíacs.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s